La Direcció General de Tributs, seguint el criteri de la Sentència del Tribunal Suprem número 274/2021, de 25 de febrer de 2021, ha confirmat en diverses consultes (V1696-21, V0111-22, V1765-23, V2049-23 i la última V3241-23 de 13 de desembre de 2023) que els «rendiments del treball percebuts per treballs efectivament realitzats a l’estranger«, segons el que estableix l’article 7.p) de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (LIRPF), també inclouen els rendiments de treball corresponents als dies de desplaçament al país de destinació o de tornada a Espanya.
Recordem que l’article 7.p) determina una exempció per als rendiments del treball, que permet no tributar fins a un límit de 60.100 euros l’any, en el cas que s’hagi treballat a l’estranger en benefici d’una empresa estrangera.
És important destacar que aquest article estableix expressament que “l’exempció s’aplica a les retribucions meritades durant els dies d’estada a l’estranger, amb el límit màxim de 60.100 euros anuals”. I, per part seva, l’article 6.2 del RIRPF, afegeix que «per al càlcul de la retribució corresponent als treballs realitzats a l’estranger, s’han de prendre en consideració els dies que efectivament el treballador ha estat desplaçat a l’estranger, així com les retribucions específiques corresponents als serveis prestats a l’estranger».
Aquestes consultes confirmen tant la interpretació del Tribunal Suprem com un canvi de criteri per part de l’Administració Tributària. Això proporciona claredat sobre l’aplicació de l’exempció en relació amb els dies de viatge.
Per tant, d’acord amb les consultes vinculants actuals de la Direcció General de Tributs, per determinar la part de les retribucions no específiques obtingudes pel treballador a efectes de l’exempció de l’article 7.p), es computen el nombre de dies naturals que el treballador ha estat desplaçat a l’estranger per fer la prestació de serveis incloent els dies no laborals, i els dies d’anada i tornada. No obstant això, no es comptaran els dies no laborables (festius, caps de setmana o períodes de vacances) en què el treballador romangui a l’estranger per motius personals abans o després de les feines, ni els períodes de vacances que hagi gaudit a l’estranger.
Com sempre, quedem a la seva disposició davant de qualsevol dubte o aclariment amb relació a aquest tema.
David Carpena Vilella
Assessor Fiscal i Auditor
