L’acomiadament disciplinari per disminució del rendiment en el treball es fonamenta en l’existència d’un incompliment contractual greu i culpable per part del treballador. Per tal que aquest tipus d’acomiadament sigui procedent, es requereix un procediment garantista i una causa real, objectiva, acreditada, continuada i voluntària per part del treballador.
La doctrina a seguir per a aquest acomiadament estableix que no n’hi ha prou que l’empresa demostri la voluntarietat del baix rendiment del treballador, sinó que també s’ha d’acreditar la seva gravetat i continuïtat, utilitzant elements de comparació dins de condicions homogènies.
Aquesta causa d’acomiadament, per tant, està sent limitada per la jurisprudència només a aquells treballs que permeten una quantificació exacta del rendiment, i en la majoria de sentències es compara numèricament el rendiment del treballador amb aquell que es considera normal a l’empresa.
D’aquesta manera, per arribar a la conclusió del baix rendiment és imprescindible que hi hagi un element comparatiu, que pot ser el rendiment assolit pel mateix treballador amb anterioritat, el rendiment que consti en un pacte individual o col·lectiu, o el que hagin assolit altres treballadors que desenvolupen la mateixa activitat.
A més, l’empresari té la càrrega de la prova per demostrar que el rendiment del treballador ha disminuït de manera significativa i que no existeixen causes alienes a la voluntat del treballador que justifiquin aquesta disminució.
A aquests requisits necessaris per poder al·legar l’acomiadament per baix rendiment per part de l’empresari, s’han d’afegir dos elements diferenciats que ha de complir el treballador:
1- Element de voluntarietat:
La jurisprudència exigeix, a més, que aquesta disminució sigui voluntària, és a dir, imputable a l’actitud o conducta del treballador, i no deguda a factors aliens a la seva voluntat o control. La disminució del rendiment ha de derivar d’una conducta activa o omissiva del treballador, i no de circumstàncies externes o de responsabilitat empresarial.
Una gestió adequada del rendiment, basada en criteris objectius i comunicació prèvia, és clau per fonamentar jurídicament qualsevol decisió extintiva.
2- Element de continuïtat:
Un dels requisits més rellevants que han de concórrer per justificar un acomiadament per baix rendiment és el seu caràcter continuat. No n’hi ha prou amb un descens puntual, aïllat o circumstancial en la productivitat del treballador: la disminució ha de ser prolongada en el temps, reiterada i sostinguda. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha establert que l’acomiadament per baix rendiment ha de seguir dos criteris imprescindibles:
-
No és suficient amb un descens ocasional. La disminució del rendiment s’ha d’observar de manera constant durant un període prou significatiu.
-
L’avaluació s’ha de dur a terme comparant el rendiment del treballador amb la seva pròpia trajectòria passada i, si escau, amb la mitjana dels seus companys que desenvolupen funcions similars.
