SUPRESSIÓ DE LA POSTIL.LA DE LA HAIA EN DETERMINATS DOCUMENTS.

La postil.la de La Haia és un segell que porten els documents públics provinents d’un altre Estat signant del Conveni de La Haia i que acredita l’autenticitat d’aquests documents, és a dir que la persona que l’ha expedit tenia la competència per fer-ho.

Fins fa poc, tot document provinent d’un altre Estat i que s’havia de fer valdre a Espanya o un altre país diferent del que s’havia expedit, era obligatori que hi constés la postil.la de La Haia.

NOVETAT: el Reglament Europeu de Documents Públics 2016/1191 de 6 de juliol de 2016, i que en tot el que es refereix a la postil.la va entrar en vigor el passat 16 de febrer de 2019, estableix uns casos ens els quals ja no serà necessària la postil.la de La Haia, simplificant així els requisits i procediments administratius per la presentació de documents públics emesos per països de la Unió Europea, i alhora facilitant així la lliure circulació dels seus ciutadans.

Els documents originals i còpies certificades dels mateixos expedits per un Estat membre de la Unió Europea, en els quals ja no caldrà sol·licitar la postil.la de La Haia, són els següents:

• Documents expedits pel Registre Civil que certifiquin: naixement, fe de vida, defunció, nom, matrimoni (inclosa la capacitat per contreure’l i l’estat civil), divorci, separació judicial, anul·lació de matrimoni, unió de fet registrada (inclosa la capacitat per inscriure’s i la condició per ser-ne membre, i la cancel·lació, separació judicial o anul·lació de la unió), la filiació, l’adopció, domicili o residència i nacionalitat.
• Certificats sobre l’absència d’antecedents penals emesos per una persona nacional d’un Estat membre.
• Documents públics que hagin de presentar ciutadans de la Unió que resideixen en un Estat membre del qual no tenen la nacionalitat, quan desitgin exercir el seu dret de sufragi actiu o passiu en les eleccions al Parlament Europeu o en les eleccions municipals de l’Estat membre on resideixin.

No serà d’aplicació a passaports ni documents d’identitat expedits per un Estat membre, ja que aquests no estan subjectes a legalització quan es presenten en un altre Estat membre.

El Reglament també suprimeix l’obligació de facilitar una traducció dels documents quan:

• estigui redactat en la llengua oficial de l’Estat membre en el que es presenti el document, o si n’hi ha vàries en la llengua oficial del lloc on es presenti.
• o quan el document vagi acompanyat d’un imprès estàndard multilingüe i que l’autoritat consideri suficient la informació que inclou. El mateix reglament preveu una sèrie d’impresos estàndard multilingües que s’utilitzaran com a ajuda per a la traducció dels documents públics als que van adjunts.

Els Estats membre hauran d’acceptar les traduccions jurades realitzades per una persona habilitada.

El Reglament no s’aplica als documents públics expedits per Estats tercers.

Publicat per Ma Àngels Adroher – Advocada