La reforma que posa fi a la incapacitació judicial i estableix l’assistència com a mecanisme de suport per a les persones amb discapacitat
El proppassat dia 3 de setembre, va entrar en vigor el Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, pel que s’adapta el Codi civil de Catalunya a la Llei estatal 8/2021, de 2 de juny, per la que es reforma la legislació civil i processal per al recolzament de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, l’entrada en vigor de la qual també va tenir lloc el dia 3 de setembre.
- Quina és la finalitat de la reforma?
Amb aquesta reforma, s’adeqüen les normes civils catalanes a la Llei estatal 8/2021, de 2 de juny, per la que es reforma la legislació civil i processal per al recolzament de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
Així doncs, el que es vol és vol protegir a les persones amb discapacitat adaptant el nostre ordenament jurídic a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat feta a Nova York el 13 de desembre de 2003, als efectes d’impulsar el respecte al dret d’igualtat de totes les persones en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
En aquest sentit, i en línies generals, a Catalunya s’eliminen i deixa’n d’aplicar-se la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada i altres règims tutelars que fins ara regulava el Codi Civil de Catalunya, i s’estableix un règim basat en la institució de l’assistència, tot respectant la voluntat i les preferències de la persona, que serà, com a regla general, qui prendrà les seves pròpies decisions.
- Què és l’assistència i com es constitueix?
Qualsevol persona major d’edat pot sol·licitar la designació d’una o més persones que l’assisteixin per a exercir la seva capacitat jurídica quan ho necessiti. L’assistent, ha de respectar els drets, la voluntat i les preferències de l’assistit.
També es pot regular la manera d’actuar de la persona o persones nomenades com a assistent.
És important nomenar, en tot cas, un substitut o substituts del primer nomenat i l’ordre de substitució.
La constitució de l’assistència es pot dur a terme per a la pròpia persona mitjançant l’atorgament d’una escriptura pública davant de Notari o bé, si no s’ha constituït voluntàriament, les persones legitimades per la Llei, poden demanar la designació judicial de l’assistència.
- Designació voluntària de l’assistència davant de Notari:
Qualsevol persona major d’edat, en previsió o apreciació d’una situació de necessitat de suport, pot nomenar una o més persones perquè exerceixin l’assistència i, pot establir disposicions respecte al funcionament i al contingut del règim de suport adequat, fins i tot pel que fa a la cura de la seva persona.
A la vegada, es poden establir mesures de control per a garantir els seus drets, el respecte a la seva voluntat i a les seves preferències i mesures per evitar abusos.
Les designacions voluntàries d’assistència s’han d’atorgar en escriptura pública i s’han d’inscriure tant al Registre civil com al Registre de nomenaments no testamentaris de suports a la capacitat jurídica.
- Designació judicial de l’assistència:
Davant la manca de designació voluntària d’assistència, o davant la insuficiència de les mesures adoptades voluntàriament, serà l’autoritat judicial qui designarà a la persona o persones que prestin l’assistència, basant-se en la millor interpretació de la persona assistida i de les seves preferències.
Es tindrà en compte, en tot cas, la seva trajectòria vital, les seves manifestacions prèvies de voluntat en contextos similars, la informació que tenen les persones de confiança i qualsevol altra consideració pertinent.
Aquest nomenament d’assistència, haurà de concretar les funcions de la persona que ha de prestar l’assistència, tant en l’àmbit personal com el patrimonial.
El nomenament per part de l’autoritat judicial de la persona que assisteix així com la presa de possessió del càrrec, s’haurà d’inscriure al Registre Civil.
La persona que presta l’assistència, si així ho considera l’autoritat judicial, pot estar sotmesa a diverses mesures de control i l’assistència, s’haurà de revisar cada tres anys, podent establir un termini de revisió superior, que no pot excedir dels sis anys.
- Extinció de l’assistència:
L’assistència s’extingeix per les següents causes:
- Per la mort o la declaració de mort o d’absència de la persona assistida.
- Per la desaparició de les circumstàncies que la van determinar.
- Què passa amb les tuteles, la curateles i la potestat parental prorrogada o rehabilitada, constituïdes abans de l’entrada den vigor de la modificació?
A partir del dia 3 de setembre de 2021, la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada, no es poden constituir en relació amb les persones majors d’edat.
Les tuteles, les curateles i les potestats parentals prorrogades o rehabilitades constituïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei, és a dir, al 3 de setembre de 2021, es mantindran fins que la mateixa persona amb la capacitat modificada judicialment o els progenitors que en tinguin la potestat parental i les persones que exerceixen els càrrecs tutelars o de curatela, en sol·licitin la revisió de les mesures pet tal d’adaptar-les a la nova regulació i aplicar el nou règim d’assistència. La revisió de les mesures s’ha de fer en el termini màxim d’un any des de la sol·licitud.
En cas que no es sol·liciti la revisió, haurà de ser l’autoritat judicial qui ho porti a terme o a instància del Ministeri Fiscal, i haurà de tenir lloc en un termini màxim de 3 anys des de l’entrada en vigor de la reforma.
Com sempre, estem a la seva disposició per assessorar-los en aquesta matèria i, aconsellar-los per a constituir l’assistència davant de Notari o judicialment, o bé, sol·licitar la revisió d’una tutela, curatela o potestat parental prorrogada o rehabilitada constituïdes abans de l’entrada en vigor de la reforma.
Atentament,
Núria Camps Bossacoma
Advocada (Col. Núm. 2981)