LES CLÀUSULES IRPH EN ELS PRÉSTECS HIPOTECARIS

Què és la clàusula IRPH?

L’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris conegut com a IRPH, és un índex oficial que fou introduït per la Norma Sexta Bis de la Circular 8/1990 de 7 de setembre, modificada per la Circular 5/1994, de 22 de juliol del Banc d’Espanya. L’annex VIII de la Circular 8/1990 defineix l’IRPH com “la mesura simple dels tipus de interès mitjans ponderats pels principals de les operacions de préstec amb garantia hipotecària de termini igual o superior a tres anys per l’adquisició d’habitatge lliure que hagin estat renovades o iniciades en el mes a que es refereix l’Índex pels bancs, les caixes d’estalvi i les societats de crèdit hipotecari”. Per tant, l’IRPH és una variable que s’incloïa en els préstecs hipotecaris per calcular els interessos i que funciona d’una manera similar a l’euríbor. Es calcula tenint en compte els préstecs concedits per les entitats bancàries i el percentatge d’interessos dels mateixos. Es tractava d’un índex molt utilitzat per les entitats bancàries durant la denominada “bombolla immobiliària” que va comprendre aproximadament els anys 1997 a 2008,  ja que, gran part de les hipoteques formalitzades durant aquells anys, en lloc d’utilitzar l’euríbor com a referència per al càlcul dels interessos hipotecaris, prenien com a referent l’IRPH.

 

Classes de IRPH

 

IRPH – Caixes: consistent en el valor percentual que s’obté durant el mes del càlcul de la mitja dels tipus de interès ponderats aplicats per les Caixes d’Estalvi als préstec hipotecaris per l’adquisició de l’habitatge lliure, en un termini superior als 3 anys.

 

IRPH – Bancs: que es refereix al valor percentual que s’obté durant el mes calculant la mitja dels tipus de interès ponderats aplicats pels bancs als préstecs hipotecaris per l’adquisició d’habitatge lliure, en un termini superior als 3 anys.

 

IRPH-Entitats: expressa el valor percentual que s’obté durant el mes calculant la mitja dels tipus d’interès ponderats aplicats per les Caixes d’Estalvi i Bancs als préstecs hipotecaris per l’adquisició de l’habitatge lliure, en un termini superior als 3 anys, significant una mitja dels dos índex anteriors (IRPH-Caixes i IRPH-Bancs).

 

Què ha dit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre aquest tipus de clàusules?

 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en data 3 de març de 2020 va dictar una Sentència segons la qual entén que la clàusula IRPH d’un contracte de préstec hipotecari celebrat per un consumidor (persona física) sí que entra dins l’àmbit d’aplicació de la Directiva 93/13/CE, motiu pel qual els Tribunals espanyols estan obligats a examinar el caràcter clar i comprensible de la clàusula contractual, tenint en compte que ha de permetre que el consumidor mig estigui en condicions de comprendre el funcionament concret i manera de càlcul d’aquest tipus d’interès, per tant, en aquells casos on no s’hagi donat compliment, seran els que tindran dret i podran reclamar la nul.litat d’aquest tipus de clàusules.

 

Qui pot reclamar la devolució dels interessos derivats de l’aplicació de la clàusula IRPH?

 

La consideració d’un prestatari com a consumidor, és a dir, quan s’actuï al marge d’una activitat empresarial o professional, determinarà les possibles vies d’acció davant d’una entitat bancària per tal d’obtenir la nul·litat de les clàusules predisposades per la mateixa en els préstecs amb garantia hipotecària subscrits. Així, quan un prestatari tingui la consideració de consumidor, la reiteradíssima i consolidada jurisprudència de Tribunal Suprem ha establert que serà abusiva tota clàusula predisposada per l’entitat bancària que no superi el doble control d’incorporació i control de transparència. Per altra banda, el control de transparència suposa un plus respecte del control d’incorporació atès que, mitjançant el mateix, s’exigeix ​​no que les clàusules estiguin redactades de forma clara i senzilla (la qual cosa és propi del control d’incorporació), sinó que el consumidor hagi pogut tenir coneixement real del contingut de les mateixes que li permeti preveure les conseqüències econòmiques del contracte.

 

El Tribunal Suprem -en un cas de clàusula sòl- en la seva Sentència núm. 57/2019 de 25 de gener de 2019, va declarar la nul·litat de la clàusula sòl continguda en un préstec amb garantia hipotecària subscrita per dos autònoms que pel finançament de la compra d’un local de perruqueria, i això al considerar que la referida clàusula no superava el control d’incorporació atès que ni la clàusula tenia una redacció clara, concreta i senzilla que permetés una comprensió gramatical normal de la mateixa, ni l’adherent va tenir oportunitat real de conèixer-la a el temps de la celebració del contracte.

 

Per tant, les clàusules IRPH contingudes en contractes subscrits per persones físiques o jurídiques que no tinguin la consideració de consumidor podran ser sotmeses al control d’incorporació i, si no superen el mateix, hauran de ser declarades nul·les.

 

Conclusió

 

Per tot això, la viabilitat d’una acció de nul·litat d’una clàusula IRPH predisposada en un contracte de préstec amb garantia hipotecària subscrit per un consumidor dependrà que el reclamant acrediti la no superació del control d’incorporació o transparència.

 

Cal indicar, que tota la jurisprudència que ha estimat la nul·litat de clàusules en contractes subscrits per no consumidors com a conseqüència de la no superació del control d’incorporació s’han referit a clàusules sòl o contractes financers complexes, no existint antecedents jurisprudencials que apliquin tal doctrina a les clàusules IRPH .

 

Així les coses, actualment és possible instar la nul·litat de la clàusula d’IRPH per part de persones físiques i la devolució de TOTES les quantitats pagades de més com a conseqüència de la seva aplicació.

 

Des de Ribas – Àlvarez Advocats els oferim els nostres serveis professionals per tal de realitzar un estudi gratuït del seu cas concret i així valorar les accions a emprendre.

 

Pau Vila Rutllant

Advocat