Què és l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), més conegut com a plusvàlua municipal?
És l’impost municipal que grava la transmissió de terrenys urbans (finques urbanes), la base imposable del qual es determina aplicant sobre el valor cadastral del sòl en el moment de la transmissió, un coeficient en funció del número d’anys que s’ha estat propietari del terreny, i multiplicat pel tipus de gravamen establert per cada Ajuntament.
Amb aquesta fórmula, el que es fa és quantificar l’increment de valor experimentat durant el període de tinència del bé, quedant limitat aquest període a un màxim de vint anys.
Segons estableix la Llei d’Hisendes Locals, el període impositiu no pot ser inferior a un any, per tant, si transmetem el terreny abans que transcorri un any des de la seva adquisició, no es meritarà aquest impost, si bé les Ordenances Fiscals d’algun municipi preveuen la tributació per mesos.

He de pagar la plusvàlua municipal si amb la transmissió he experimentat una pèrdua patrimonial perquè he venut la finca per un valor inferior al que em va costar ?

La resposta és afirmativa si apliquem la fórmula per el càlcul de la plusvàlua. En aquests casos, tot i que hem  experimentat una pèrdua patrimonial, hem de pagar igualment la plusvàlua perquè es basa en una fórmula que parteix del valor del sòl i no del valor real o preu de mercat del bé, segons la qual sempre hi haurà increment de valor ( un percentatge per any transcorregut), amb independència que s’hagi obtingut un guany real en la transmissió del terreny.
Tot i que és una fórmula que s’ha estat aplicant al llarg dels anys, fins que no s’ha entrat en l’època de crisi  econòmica no ha estat qüestionat el sentit de l’impost, ja que és quan s’han començat a donar casos de minusvàlua o pèrdua patrimonial.

Originàriament, la fórmula s’havia previst per uns supòsits on majoritàriament sempre hi havia un guany patrimonial, però actualment i en anys de crisi el valor real dels terrenys s’ha vist perjudicat anant a la baixa fins i tot per sota del valor cadastral atribuït.

La plusvàlua municipal és inconstitucional?
Tot va començar el 11 de maig de 2017, quan el Ple del Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals quan els fets gravats per l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua) no exposin una riquesa real o potencial, per vulnerar el principi constitucional de capacitat econòmica.
A la vegada, el Tribunal Constitucional, en la Sentència dictada el dia 31 d’octubre de 2019, va declarar declarant inconstitucional el cobrament de l’impost de plusvàlua municipal, quan la quota resultant a pagar sigui superior a l’increment realment obtingut per el ciutadà, manifestant al mateix temps que, l’article 107.4 de la Llei d’Hisendes Locals, aprovat el dia 5 de març de 2004, és inconstitucional.
La Sentència indica que quan existeix un increment a la transmissió i la quota que surt a pagar per el contribuent és superior a l’increment realment obtingut per aquest, s’estaria tributant per una renda inexistent.
Així doncs, la quota a pagar per l’IIVTNU (plusvàlua), no pot superar l’import de l’increment realment obtingut, seguint el principi de capacitat econòmica recollit a l’article 31.1 de la Constitució Espanyola.

Com acredito la minusvàlua o pèrdua patrimonial davant l’Administració?
Segons pronunciament del Tribunal Suprem, STS 1163/2018 de 9 de juliol de 2018, l’aportació dels títols d’adquisició i transmissió d’un immoble és mitjà de prova suficient per a poder presumir la minusvàlua o pèrdua patrimonial en la transmissió d’immobles i donar lloc a la conseqüent declaració de no subjecció a l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua). Aquesta fou una novetat important ja que fins a aquell moment la majoria de les administracions, per a declarar la no subjecció a l’impost de plusvàlua en supòsits de pèrdua patrimonial, sol·licitaven al subjecte passiu que aportés una taxació pericial en la que constés el valor del terreny en el moment de l’adquisició i el valor en el moment de la transmissió per evidenciar que no s’havia generat guany patrimonial en la transmissió.

Seguint en aquesta mateixa línia, el passat 30 de setembre, el Tribunal Constitucional, STC 107/2019, va estimar un recurs presentat per un contribuent declarant vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva del Jutjat Contenciós Administratiu, obligant-lo a dictar Sentència tenint en compte les escriptures d’adquisició i transmissió del terreny transmès aportades com a prova per acreditar que el valor del terreny no s’ha vist incrementat.

Així doncs, el Tribunal Constitucional ratifica la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem recollida a la Sentència 1163/2018 de 9 de juliol, en el sentit que hi ha diversos mitjans de prova per acreditar la falta d’ increment del valor del terreny, afirmant que l’aportació dels títols d’adquisició i transmissió d’un immoble és mitjà de prova suficient per a poder presumir la pèrdua patrimonial en la transmissió d’immobles, sense que es pugui exigir al ciutadà cap altre mitjà de prova addicional a l’aportació d’aquests títols, i així, donar lloc a la declaració de no subjecció, recaient en l’Administració la càrrega de provar que hi ha hagut un guany per el venedor.
Vist l’anterior, queda desplaçada a l’Administració liquidadora la càrrega d’acreditar que els fets al·legats pel subjecte passiu no s’ajusten a la realitat, i que per tant, hi ha hagut un increment de valor de l’immoble malgrat el que diuen les escriptures.

Quina és la posició adoptada pels Ajuntaments davant d’aquesta situació creada per la Jurisprudència del Tribunal Constitucional?
Davant d’aquesta situació, els Ajuntaments han adoptat tres postures diferents:
a) Hi ha aquells que prescindeixen dels pronunciaments del Tribunal Constitucional, obligant al contribuent a presentar les al·legacions i/o els recursos corresponents contra les liquidacions practicades.
En aquests casos, recomanem efectuar el pagament i recórrer posteriorment la liquidació en via administrativa o bé, davant la jurisdicció contenciosa administrativa, de ser el cas, si aquesta ha estat efectuada pel propi Ajuntament.
En canvi, si és el contribuent el que ha realitzat l’autoliquidació de la plusvàlua, aquest disposa d’un termini de 4 anys per sol·licitar la devolució per ingressos indeguts.
b) Hi ha els qui han optat per un criteri més prudent i han suspès les liquidacions fins que tingui lloc la reforma de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

Davant d’aquesta situació, es podria presentar la sol·licitud de pràctica de la liquidació com a no subjecte o bé que es faci per el límit del guany obtingut adjuntant còpia de les escriptures d’adquisició i transmissió de l’immoble.

c) Finalment, i com és el cas de l’Ajuntament de Girona, hi ha les administracions que han decidit actualitzar l’Ordenança Fiscal respectant les Sentències del Tribunal Constitucional introduint un apartat en el que es fa constar que no es produirà la subjecció a l’impost en les transmissions de terrenys respecte de les quals el subjecte passiu acrediti l’existència d’increment de valor fent-se valer de qualsevol mitjà de prova que permeti apreciar la diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió, com poden ser les corresponents escriptures públiques.

Conclusions:
Segons recents pronunciaments del Tribunal Constitucional, quan l’obligat tributari (venedor) demostri per qualsevol mitjà, fins i tot amb les escriptures de compra i venda, que en la venda de l’immoble no s’ha experimentat un augment de valor, és a dir, quan s’hagi venut l’immoble per un preu inferior al que el va adquirir, no es produeix el fet imposable de l’impost de plusvàlua i per tant no procedeix que l’Ajuntament liquidi l’impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua).
Amb tot, cal tenir en compte que l’Administració sempre podrà contrarestar la nostra petició intentant demostrar que si que hi ha hagut un increment patrimonial.

La nostra recomanació, si es troba davant del supòsit de venda d’un immoble en el que no ha experimentat un guany patrimonial, és presentar la sol·licitud de no subjecció a l’IIVTNU davant l’Ajuntament corresponent.

Si ja ha ingressat amb anterioritat la plusvàlua i no ha transcorregut el termini de 4 anys des que es va practicar l’autoliquidació, li recomanem que presenti una sol·licitud d’anul·lació de la liquidació practicada i la devolució de l’import pagat per aquest concepte.

Si precisa dels nostres serveis, no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres.

Atentament,
Ma Àngels Adroher / Núria Camps
Advocades