La “capacitat jurídica” és l’aptitud per ser titular de drets i obligacions, la té tothom pel sol fet de néixer. Diferent és si pot, per si mateix o no, exercir aquests drets i obligacions, això és la “capacitat d’obrar”. La capacitat d’obrar pot ser plena o restringida.
Què és la capacitat d’obrar plena?
Aquella situació en què es tenen totes les facultats per governar-se per un mateix sense precisar d’una altra persona, i per regla general s’assolirà amb la majoria d’edat als 18 anys. En aquest cas la persona és totalment responsable dels propis actes.
Quan parlem de capacitat d’obrar restringida?
Quan la persona necessita d’un representant o bé d’una persona que complementi l’exercici de les seves facultats. Trobem diferents supòsits:
A) Menors d’edat: les persones que no hagin arribat a la majoria d’edat, en l’exercici dels seus drets i obligacions, es troben representats per qui n’ostenti la pàtria potestat (progenitors), i en el seu defecte per tutors.
Aquests actuaran com a representants legals del menor i administraran els seus béns, si bé a partir dels 12 anys l’hauran d’escoltar per prendre decisions que l’afectin directament. Seran responsables pels actes del menor.
La pàtria potestat en principi vindrà compartida pels progenitors del menor que constin inscrits com a tals en el Registre Civil, però es pot veure modificada per la defunció d’un d’ells o bé per resolució judicial en determinades circumstàncies (manca de capacitat, divorci…).
En defecte de persona que ostenti la pàtria potestat, es nomenarà un tutor pel menor d’edat que vetllarà pel seu benestar personal i econòmic.
B) Emancipats: l’emancipat és aquell menor d’edat, major de 16 anys, que ha decidit amb el consentiment dels pares o l’autoritat judicial, poder obrar per si mateix en molts àmbits de la seva vida, ja que té la maduresa suficient i és econòmicament independent. Si bé pot actuar obligant-se com un major d’edat, en alguns casos concrets precisarà del complement de qui tingui la pàtria potestat o tutela (p. ex. alienar béns immobles, rebutjar donacions, acceptar càrrec d’administrador d’una societat…).
Aquesta emancipació es pot constituir voluntàriament amb el consentiment de qui ostenta la pàtria potestat en escriptura pública davant Notari o davant l’autoritat encarregada del Registre Civil, o bé per resolució judicial quan es donin circumstàncies que la facin necessària.
La manca de capacitat d’obrar, malgrat la majoria d’edat
Es pot donar el cas que una persona tot i ser major d’edat no tingui capacitat per poder prendre decisions per ella mateixa a conseqüència d’una malaltia o discapacitat física o psíquica, i per tant que no tingui capacitat d’obrar.
Amb anterioritat al 3 de setembre de 2021 el terme “incapacitat” es referia a aquella persona que no tenia plenes facultats i estava representat per un tutor que actuava en el seu nom (incapacitat total) o bé un curador que complementava els seus actes (incapacitat parcial). A partir de la Llei 8/2021 per la qual es reforma la legislació civil i processal pel recolzament a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, es modifica la regulació perquè els mancats de capacitat, mitjançant el suport d’altres persones (assistent), puguin exercir les seves voluntats, eliminant les tuteles, curateles i la pàtria potestat prorrogada. Per tant, es dona prevalença a la voluntat de la persona assistida, mentre que el tutor el substituïa com a representant, l’assistent només el complementa en la presa de decisions.
Actualment encara coexisteixen les dues figures, ja que les situacions existents al moment d’aprovar la nova Llei no s’han vist modificades si els propis interessats no n’han sol·licitat la revisió. En tot cas, el jutge o fiscal ho haurà de revisar en 3 anys.
Quina prevenció podem fer respecte a possibles situacions de capacitat restringida?
Aquí podem distingir entre els menors d’edat i els majors d’edat amb la capacitat restringida.
A) Menors d’edat: pel que fa als menors d’edat, els progenitors preventivament poden nomenar una o vàries persones com a tutor del seu fill menor d’edat davant Notari, bé en document de nomenament de tutor o bé en el propi testament. Aquesta tutela operaria en el moment que no hi hagués cap progenitor que ostentés la pàtria potestat.
Per altra banda, en previsió de que el progenitor mori abans que el seu fill sigui major d’edat o bé que tingui la capacitat suficient per gestionar el patrimoni heretat, en el mateix testament es pot nomenar un administrador patrimonial dels béns perquè els gestioni fins que el seu fill arribi a l’edat indicada pel testador.
La diferència entre tutor i administrador patrimonial rau en què aquest últim només gestionarà el patrimoni amb facultats més o menys àmplies, mentre que el tutor entrarà més en l’esfera personal perquè serà el que suplantarà la figura dels pares. Les dues figures poden coexistir alhora.
Per últim en el supòsit que ens trobem amb un descendent que tingui una discapacitat psíquica igual o superior al 33% o bé física o sensorial igual o superior al 65%, per tal de garantir la seva subsistència quan faltin els progenitors, podem plantejar la constitució d’un patrimoni protegit. La constitució implica l’afectació dels béns que s’aportin, així com els rendiments i subrogats que se n’obtinguin, a la satisfacció de les necessitats vitals de la persona a favor de la qual es constitueix, i que es gestionarà a través d’un administrador. L’aportació suposa uns beneficis fiscals per l’aportant. Es porta a terme en escriptura pública.
També és possible constituir-lo en determinats casos de persones en situació de dependència.
B) Manca de capacitat: en previsió que un es pugui trobar amb les facultats limitades, voluntàriament quan té plenes facultats pot comparèixer davant Notari i atorgar diferents documents que regulen aquestes situacions:
- Nomenament d’assistent: amb les modificacions de setembre de 2021 s’implanta com la persona que complementa la capacitat en substitució del tutor/curador en el sentit que és el propi interessat qui amb l’ajuda de l’assistent pren les decisions sobre tot allò que l’afecta.
- Poders generals: mitjançant l’escriptura d’apoderament s’atorguen facultats àmplies perquè la persona/es que es designa com a apoderat pugui exercir totes les facultats en representació de qui li ha donat els poders. En conseqüència, s’ha de tenir plena confiança amb aquella persona perquè ho podrà fer pràcticament tot (vendre, donar, hipotecar…)
- Poders preventius: són similars als poders generals, amb la diferència que només operaran en el cas que ens trobem amb una pèrdua sobrevinguda de la capacitat, circumstància que haurà de ser certificada per un metge.
Amb tot el que s’ha exposat, quan ens trobem en plenes facultats cal que fem la reflexió de les situacions en què ens podem trobar en un futur més o menys llunyà i atorgar tots els documents que siguin necessaris per regular els efectes no desitjats, o si més no facilitar la situació a qui s’hi trobi.
Des de Ribas Àlvarez Advocats els oferim els nostres serveis professionals per tal d’obtenir informació addicional sobre aquest contingut i/o concertar assessorament concret al respecte, en cas que resulti del seu interès.
M. Àngels Adroher i Recasens
Advocada Col. núm. 3081 ICAG