maig
17

ESPECIAL REFERENCIA A LA SENTENCIA DEL TRIBUNAL SUPREM , D’11 DE GENER DE 2023 - Ribas Àlvarez

ELS TRIBUNALS PODEN COMDEMNAR A LES SOCIETATS A DISTRIBUIR DIVIDENDS

El passat 11 de gener de 2023, el Tribunal Suprem (en endavant, “TS”) es va pronunciar per segona vegada sobre la possibilitat que els tribunals de justícia condemnin a les societats mercantils a aplicar el resultat de l’exercici d’una forma diferent a la decidida per la Junta General de socis, obligant a repartir entre els socis els imports que prèviament havien destinat a reserves.

L’especial rellevància de la Sentència núm. 9/2023, d’11 de gener de 2023, de la Sala Civil del TS (en endavant, la “Sentència”) deriva del fet que la normativa reguladora de la impugnació d’acords socials del Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital (en endavant, “LSC”) -arts. 204 a 208- no contempla expressament aquesta opció, sinó únicament la possibilitat de que els acords socials impugnats siguin declarats nuls.

Què estableix exactament la Sentència del TS?

La Sentència del TS estableix, en primer lloc, els requisits que han de concórrer per estimar la impugnació d’un acord social de no repartir beneficis per abús de la majoria i, en segon lloc, justifica la possibilitat de que el tribunal pugui condemnar a la societat a repartir una quantia determinada de beneficis.

Quins són els requisits que han de concórrer per estimar que l’acord social de no repartir beneficis s’ha adoptat de forma abusiva per la majoria?

La normativa reguladora de la impugnació d’acords socials no preveu expressament  l’atresorament injustificat de beneficis com un motiu d’impugnació; no obstant, la Sentència recorda que aquest supòsit va ser un dels contemplats pel legislador a l’hora de redactar i elaborar l’art. 204 del LSC.

L’art. 204 de la LSC defineix com acords contraris a l’interès social aquells que, encara que no causin un dany al patrimoni social, s’imposen de manera abusiva per la majoria en interès propi, sense respondre a una necessitat raonable de la societat i en detriment injustificat de la minoria.

En aquest sentit, el TS identifica tres requisits que han de concórrer cumulativament per a la seva aplicació:

  • Que l’acord no respongui a una necessitat raonable de la societat.
  • Que s’hagi adoptat per la majoria en interès propi.
  • Que ocasioni un perjudici injustificat als altres socis.

En el cas analitzat -conflicte generat en una societat de responsabilitat limitada, en la que el seu capital social està dividit entre dos socis, un titular del 49% i l’altre del 51% – el TS ha considerat que concorren els anteriors tres requisits en base als següents antecedents:

  • Existència de reserves en la societat en quantia superior a 2 milions d’euros;
  • Cessament del soci minoritari en la seva condició d’administrador i conseqüent pèrdua de la seva retribució;
  • Destinar els beneficis al finançament d’una societat del grup del soci majoritari; i
  • Aplicació sistemàtica durant diversos anys dels beneficis a reserves.

En aquest cas, el TS declara que “estem davant un supòsit clar d’acord imposat amb abús per la majoria, en perjudici clar de la minoria, doncs pretén privar-lo del lògic rendiment econòmic derivat dels guanys obtinguts per la companyia, sense que existeixi una necessitat raonable que ho justifiqui.”

Declarat nul l’acord social de no repartir beneficis, pot el tribunal condemnar a la societat a repartir una quantia determinada d’aquests?

Sí. Com s’ha exposat anteriorment, l’interès de la Sentència radica en la doctrina jurisprudencial que s’estableix sobre les conseqüències pràctiques derivades de l’estimació de la impugnació de l’acord de destinar els beneficis a reserves.

El TS considera que no existeix inconvenient en què, una vegada declarada judicialment la ineficàcia de l’acord de no repartir beneficis per l’actuació abusiva de la majoria, el tribunal pugui condemnar a la societat a repartir una quantia determinada dels mateixos.

En el cas analitzat argumenta que la decisió de condemnar a la societat a repartir el 75% dels beneficis no suplanta la voluntat dels socis, doncs entén, en base a les circumstàncies d’aquesta societat i els seus antecedents, que constituïa un abús de la majoria destinar a reserves més del 25% dels beneficis.

En supòsits com el present, el TS considera que si el pronunciament del tribunal es limités a estimar la impugnació i deixar sense efecte l’acord, això afectaria negativament a la tutela judicial efectiva del soci minoritari, doncs dependria novament de la Junta de Socis, controlada pel soci majoritari, la legítima satisfacció dels seus drets reconeguts en la sentència.

És compatible l’acció d’impugnació de l’acord de no repartir beneficis adoptat per abús de la majoria i el dret de separació del soci per falta de distribució de dividends contemplat en l’art. 348 bis LSC?

Sí. El TS declara expressament que el dret de separació del soci contemplat a l’art. 348 bis LSC no afecta ni limita la possibilitat d’impugnar l’acord social d’aplicació de resultat i de sol·licitar un repartiment forçós de dividends. Es tracta dues accions diferents, cada una amb la seva finalitat i els seus requisits propis, corresponent al soci titular optar per l’acció legal que millor satisfaci la seva pretensió.

En qualsevol cas, hauran d’analitzar-se les circumstàncies concurrents en cada cas concret per establir si procedeix, en base a la Sentència analitzada, la condemna d’una societat a repartir una quantia determinada de beneficis.

Des de Ribas Àlvarez Advocats els oferim els nostres serveis professionals per tal d’obtenir informació addicional sobre aquest contingut i/o concertar assessorament concret al respecte, en cas que resulti del seu interès.

 

Xavier Velasco Galindo

Advocat Col·legiat ICAB núm. 43.853

Ribas Alvarez Advocats

Article

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!