EL PROCEDIMENT JUDICIAL DE DESNONAMENT
1.- Què és un procediment judicial de desnonament?
El judici de desnonament es pot definir com aquell procediment que pretén que el propietari o arrendador d’una finca lliurada en arrendament pugui recuperar-la, ja sigui (i) per falta de pagament de la renda o de quantitats assimilades a aquesta, (ii) o bé perquè ha acabat el termini de durada del contracte d’arrendament i el llogater no lliura l’immoble. També es tramiten mitjançant un judici de desnonament les demandes que pretenguin la recuperació de la plena possessió d’una finca urbana o rústica, cedida en precari.
2.- Quines circumstàncies permeten iniciar un desnonament? Qui pot iniciar-lo?
El desnonament es pot iniciar quan la persona que té la possessió de l’immoble es nega a retornar-lo a la propietat tot i haver-se finalitzat les causes que justificaven la seva possessió perquè el contracte d’arrendament ha finalitzat o perquè hi ha hagut un incompliment per part de l’arrendatari, com podria ser haver deixat de pagar la renda o qualsevol altra quantitat que estava obligat a satisfer segons el contracte subscrit entre les parts. El procediment judicial el pot iniciar l’arrendador i/o el propietari que pretén la recuperació del bé immoble amb la presentació d’una demanda judicial en el Jutjat de Primera Instància del lloc on es trobi ubicat l’immoble que es vol recuperar. La demanda l’han de presentar obligatòriament un advocat i un procurador.
3.- Quina és la documentació necessària per l’èxit d’un desnonament?
Per iniciar un procediment judicial de desnonament cal presentar la següent documentació:
– L’escriptura de propietat i/o nota simple del registre de la propietat
– El contracte d’arrendament o contracte de precari i qualsevol document annex al mateix
– La relació de rebuts impagats en cas de que ens trobem davant d’un incompliment de pagament de lloguers (certificat del banc, extracte del c/c on s’havien d’ingressar les rendes, rebuts impagats, o qualsevol altre document que demostri l’impagament de la renda o quantitat que per contracte s’hagi pactat que ha de pagar l’arrendatari)
– El requeriment extrajudicial (burofax) efectuat a l’arrendatari o ocupant de l’immoble requerint-lo amb el compliment de les seves obligacions contractuals o bé perquè retorni la possessió de l’immoble a la propietat
4.- Quins passos segueix aquest procediment i quina durada té?
Qualsevol procediment de desnonament s’inicia amb la presentació d’una demanda. La demanda de desnonament ja sigui per precari, o per incompliment en el pagament de les rendes, com perquè ha acabat el termini del contracte d’arrendament, és la mateixa, tant si s’al·lega que l’inquilí no ha complert amb la seva obligació de pagament de la renda o altres quantitats degudes, com si es tracta d’un procediment judicial de desnonament perquè ha acabat la durada del contracte o per precari.
El temps aproximat que pot durar la tramitació d’aquest tipus de procediment en el Jutjat sol situar-se al voltant d’un any, però tot dependrà del Jutjat que conegui de l’assumpte com de si han d’intervenir-hi els serveis socials, o si s’han de preparar informes de vulnerabilitat dels arrendataris o la presentació d’escrits i recursos que puguin fer demorar la tramitació del procediment.
5.- Es poden reclamar les rendes o altres quantitats degudes ?
Sí. Com ja s’ha avançat, amb la mateixa demanda de reclamació de la recuperació de la possessió de l’immoble, es poden reclamar també tant les quantitats degudes en concepte de renda com de quantitats assimilades a aquesta, com poden ser rebuts de la comunitat de propietaris, IBIs deguts per l’inquilí, rebuts per subministraments (llum, aigua, gas…) i qualsevol altra quantitat que s’hagi establert en el contracte que se n’ha de fer càrrec l’arrendatari.
Des de Ribas – Àlvarez Advocats els oferim els nostres serveis professionals per tal de realitzar un estudi gratuït del seu cas concret i així valorar les accions a emprendre.
Pau Vila Rutllant
Advocat (Col. Núm. 2468)