Què és el dret de separació del soci per falta de distribució de dividends?
L’art. 348 bis de la Llei de Societat de Capital (LSC) reconeix al soci una causa de separació especifica basada en la falta de distribució de dividends de la societat que ha obtingut beneficis, de manera que el soci que hagués votat en contra de l’acord de no repartir dividends podrà, quan concorrin determinats requisits, exercitar el dret separació de la societat.
Quina finalitat té?
La finalitat perseguida pel legislador amb el citat article és oferir al soci minoritari una via de reacció davant la falta reiterada de distribució de dividends de la societat que obté beneficis, no obstant, com s’ha indicat anteriorment, aquest dret de separació no és absolut, doncs resulta necessari que la falta de distribució de dividends reuneixi una sèrie de requisits legals.
Quins són els requisits legals per al seu exercici?
Els requisits que exigeix l’art. 348 bis LSC per al seu exercici poden sistematitzar-se de la següent manera:
- Que la societat tingui, com a mínim, 5 anys d’existència.
- Que la Junta General hagi acordat una distribució de dividends inferior al 25% dels beneficis obtinguts durant l’exercici anterior, sempre i quan la societat hagi obtingut beneficis durant els 3 exercicis anteriors.
- Que el soci hagi fet constar en l’acta de la Junta la seva protesta per insuficiència de dividends.
- Que el soci exerceixi el seu dret de separació en el termini d’un mes des de la data de celebració de la Junta General.
Amb independència de la concurrència dels anteriors requisits, el dret de separació del soci no sorgirà si el total de dividends distribuïts per la societat durant els darrers 5 anys equival, almenys, al 25% dels beneficis legalment distribuïbles en aquest període.
És disponible el dret de separació per falta de distribució de dividends?
La LSC (art.348 bis.2) permet la supressió o modificació d’aquesta causa de separació sempre que concorri el consentiment de tots els socis, en cas contrari, exigeix el reconeixement del dret de separar-se al soci dissident.
En altres paraules, els socis poden disposar d’aquest dret, si bé el propi fet de no estar d’acord amb la seva supressió i/o modificació esdevindrà una nova causa de separació del soci dissident.
Especial referència a la sentència del Tribunal Suprem de 25 de gener de 2022, sobre l’exercici abusiu del dret
La sentencia del Tribunal Suprem (TS), Sala del Civil, de 25 de gener de 2022 (núm.38/2022), analitza un supòsit de possible exercici abusiu del dret de separació.
Concretament, el supòsit plantejat i resolt pel TS s’inicia amb una Junta General de socis -de data 15 de juny de 2017- en la que es decideix no distribuir dividends i destinar tots els beneficis a reserves voluntàries. El soci demandant va votar en contra de l’acord i va fer constar la seva disconformitat amb la negativa de no repartir dividends.
En data 21 de juny de 2017, la societat va convocar una Junta General Extraordinària per debatre un repartiment de dividends amb càrrec a reserves voluntàries. Pocs dies després, ja convocada la Junta General Extraordinària, el soci dissident va comunicar a la societat l’exercici del seu dret de separació. Posteriorment, es va celebrar la Junta General Extraordinària i es va aprovar el repartiment de dividends amb càrrec a reserves voluntàries. El dividend va ser abonat a tots els socis per la societat, amb excepció del soci dissident que va negar-se a rebre’l.
En el supòsit exposat, el TS considera que va existir un abús en l’exercici del dret i un incompliment de la bona fe del soci i, per aquest motiu, desestima el recurs del soci dissident.
El TS declara que la finalitat del precepte no es protegir el dret del soci de separar-se (que és el que pretenia el soci dissident), sinó el dret al dividend, que en el cas analitzat estava garantit mitjançant l’acord adoptat en la segona Junta -molt pròxima a la primera- i l’oferiment de pagament que va rebutjar.
De la mateixa manera, el TS declara que, amb caràcter general, si l’òrgan d’administració de la societat convoca una nova junta per distribuir dividends complint amb els requisits legals, abans que el soci hagi exercit el dret de separació, el posterior exercici d’aquest dret pot resultar abusiu.
En el present cas, el TS considera que l’actuació del soci va posar de manifest que la seva intenció real no era obtenir el dividend, sinó separar-se de la societat en qualsevol cas, doncs tenint la possibilitat d’obtenir, amb poc temps, el que pretenia -el benefici repartible-, es va negar a rebre’l, ja que la seva intenció real era la d’obtenir la liquidació de la seva participació en la societat.
En conclusió, el TS interpreta que l’exercici del dret de separació del soci amb fonament a l’acord de la primera Junta, posteriorment revocat en els termes exposats, va ser abusiu i, per tant, no pot tenir empara legal, amb independència del seu criteri jurisprudencial (STS núm. 32/2006, de 23 de gener) segons el qual l’ordenament jurídic no reconeix a la societat un “dret de penediment” que permeti desvirtuar, mitjançant la revocació d’acords ja adoptats, drets ja adquirits, doncs en el present supòsit, el soci mancava del dret de separació, no perquè la societat hagués revocat l’acord, sinó perquè va exercitar aquest dret de forma abusiva.
Des de Ribas Àlvarez Advocats els oferim els nostres serveis professionals per tal d’obtenir informació addicional sobre aquest contingut i/o concertar assessorament concret al respecte, en cas que resulti del seu interès.
Xavier Velasco Galindo
Advocat Col·legiat ICAB núm. 43.853