Les operacions intracomunitàries han estat històricament un dels principals punts de conflicte en l’aplicació de l’IVA. L’existència de diferents normatives internes nacionals, amb diferències notables entre elles, no ha ajudat a què els contribuents tinguin una seguretat jurídica sobre quins són els documents necessaris per acreditar l’existència d’una operació intracomunitària.
Per posar fi a aquestes discrepàncies entre les legislacions nacionals de diferents països comunitaris, la Unió Europea va aprovar la Directiva 2018/1910 del Consell, de 4 de desembre de 2018. Ara amb l’aprovació del Real Decret-Llei 3/2020, de 4 de febrer (BOE 05/02/2020) s’incorporen, a la legislació interna espanyola, diferents novetats recollides en aquesta Directiva en relació a l’IVA en les operacions intracomunitàries. Les novetats més destacades afecten a:

1) Venda d’existències de reserva o vendes en consigna.
2) Operacions en cadena.
3) Exempcions en entregues intracomunitàries de mercaderies.

Els dos primers apartats afecten a operacions molt específiques i no entraran en vigor fins el dia 1 de març de 2020.

Les novetats aplicables, a partir del dia 1 de gener de 2020, són en les exempcions en les entregues intracomunitàries de béns i en
els documents necessaris per provar el transport d’aquestes mercaderies.

A partir del dia 1 de gener de 2020 el VENEDOR haurà de tenir en el seu poder la següent documentació per provar l’existència del transport intracomunitari:

Opció 1. Dos dels següents documents:
– Carta o document CMR signats
– Coneixement d’embarcament
– Factura de noli aeri
– Factura del transportista dels béns

Opció 2. Un dels documents de l’opció 1 i algun dels següents documents:
– Pòlissa d’assegurança dels béns o documents bancaris que acreditin el seu pagament.
– Documents oficials emesos per una autoritat pública que acreditin l’arribada dels béns al país de destí.
– Rebut emès pel depositari del país de destí que acrediti l’emmagatzemament dels béns en el país de destí.

Si el transport el realitza el comprador o un tercer en el seu nom, el VENEDOR, a més dels documents exposats en els apartats anteriors, haurà de tenir una declaració escrita del comprador que certifiqui que els béns han estat transportats per ell o per un tercer en el seu nom i que informi quin és el país de destí de les mercaderies.
Cal recordar que si no es pot provar l’existència del transport intracomunitari dels béns es considerarà que es tracta d’una operació interna. Així doncs, en el cas d’una comprovació tributària, el fet de no poder acreditar el transport intracomunitari implicarà que l’Agència Tributària exigeixi l’ingrés de l’IVA corresponent, encara que aquest no s’hagi repercutit al comprador.

Per tant, és molt important que revisin si en totes les entregues intracomunitàries de mercaderies realitzades a partir del dia 1 de gener de 2020 estan en possessió de la documentació exigida per la normativa vigent.
Com sempre, estem a la seva disposició per a qualsevol dubte o aclariment en relació amb aquest tema.

Josep Bundó i Gelada
Assessor fiscal