El deure de lleialtat que s’exigeix als administradors, va profundament lligat a evitar situacions de conflicte d’interès, en el present article pretenem donar llum a aquests dos conceptes.
El deure de lleialtat imposa a l’administrador l’obligació de vetllar, en qualsevol cas, per l’interès social.
Quines són les obligacions derivades del deure de lleialtat?
L’art. 228 de la Llei de Societat de Capital (LSC) regula les obligacions dels administradors, tant per acció com per omissió, tendents a complir amb el deure de lleialtat, demanat a l’administrador que:
- No exerciti les seves facultats amb finalitats diferents d’aquelles per a les quals li han estat concedides;
- Guardi secret sobre informacions, dades, informes o antecedents a què hagi tingut accés per l’exercici del seu càrrec.
- No participi en la deliberació i votació d’acords en què tinguin conflicte d’interès.
- Exerceixi les funcions sota el principi de responsabilitat personal, és a dir han d’actuar diligentment i amb les màximes garanties ja que en cas contrari respondran ells personalment.
- Adopti mesures per evitar que els seus propis interessos puguin entrar en conflicte amb l’interès social.
Com es pot complir amb aquest deure de lleialtat?
- Evitant incórrer en aquelles situacions en què els seus deures com a administrador entrin en conflicte amb l’interès social.
- Adoptant a tal efecte les mesures necessàries.
En cas que les circumstàncies situïn a l’administrador en una posició susceptible de provocar un conflicte d’interès, haurà d’abstenir-se; aquest deure d’abstenció també s’aplica quan qui es beneficia dels actes sigui una persona vinculada a l’administrador (cònjuge, ascendents, descendents, germans…).
Què entenem per conflicte d’interès?
El conflicte d’interès és aquella situació en què les decisions de l’administrador estan indegudament influenciades pels seus interessos particulars, contraposant-se a l’interès social
Més concretament, l’administrador estarà obligat a abstenir-se de realitzar les accions detallades a continuació, les quals suposen una situació de conflicte d’interès:
- Realitzar operacions amb la societat (excepte les ordinàries i en condicions de mercat).
- Utilitzar actius de la societat o informació confidencial amb finalitats privades.
- Utilitzar el nom de la societat per influir en operacions privades.
- Obtenir avantatges o remuneracions de tercers diferents de la societat per l’exercici del seu càrrec.
- Aprofitar-se de les oportunitats de negoci de la societat o a través de la mateixa.
- Fer activitats que entrin en competència amb la societat.
Com procedir?
En cas que l’administrador es trobi immers en una situació o potencial situació de conflicte d’interès, la llei (art. 229 LSC) preveu l’obligació de comunicar als altres administradors o a la junta general, en el supòsit que hi hagi un administrador únic, qualsevol situació vinculada a un conflicte d’interès.
Per evitar aquestes situacions de conflicte d’interès, l’administrador afectat, o potencialment afectat, s’ha d’abstenir de participar en la deliberació i la votació d’acords o decisions en què hi hagi aquest conflicte, ja sigui de manera directa o indirecta.
Conseqüències de l’incompliment
En cas d’incomplir amb el deure de lleialtat, els administradors hauran de respondre pels seus actes i danys causats, tant davant la mateixa societat, com dels socis i/o de tercers, en especial els creditors.
L’acció de responsabilitat contra els administradors prescriu als quatre anys (computats des de la data que hagués pogut exercitar-se).
Excepcions
Encara que el règim relatiu al deure de lleialtat és imperatiu, hi ha determinades situacions en què la societat (mitjançant acord de la Junta de Socis, o de l’Òrgan d’administració, segons correspongui) podrà dispensar a l’administrador.
En concret, la llei (art. 230 LSC) preveu els següents supòsits de dispensa:
- Autorització de realització per part de l’administrador o persona vinculada d’una determinada operació amb la Societat.
- Ús de certs actius socials.
- L’aprofitament individual d’una oportunitat concreta de negoci de la societat.
- L’obtenció d’un avantatge o una remuneració d’un tercer per l’exercici del seu càrrec.
La dispensa atorgada, ja sigui per part de l’òrgan d’administració o de la junta general, haurà de ser expressa i de caràcter individual, no permetent-se:
- L’atorgament d’una dispensa general (ha de ser especial per a cada cas concret); i/o
- Incloure la dispensa en els estatuts socials.
Per concloure, direm que l’administrador ha d’exercir el càrrec diligentment, sota la seva responsabilitat personal, i adoptant les mesures necessàries per evitar les situacions de conflicte.
Laura Pasqual Lleopart
Col·legiada núm. 32.892 ICAB